GRISALLA (DIBUIX)

PERSPECTIVA LINEAL CÒNICA OBLIQUA AMB 3 PUNTS DE FUGIDA

PERSPECTIVA LINEAL CÒNICA OBLIQUA AMB 2 PUNTS DE FUGIDA

PERSPECTIVA LINEAL CÒNICA FRONTAL AMB 1 PUNT DE FUGIDA

GRISALLA. PERSPECTIVA ATMOSFÈRICA. (PAISATGE)

HARMONIA DE COLORS

HARMONIA DE COLORS AFINS AMB VALORS HOMOGENIS

HARMONIA DE COLORS AFINS AMB VALORS CONTRASTATS

CONCEPTES TEÒRICS

CLAROBSCUR

El clarobscur és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits, s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre.

TENEBRISME

Tenebrisme és el nom que la historiografia de l'art dóna a un estil o corrent de la pintura del barroc corresponent a la seva fase inicial, al començament del segle XVII, el principals exponents són l'italià Caravaggio i Josep de Ribera (el españoleto, establert a Nàpols ). El tenebrisme es caracteritza pel violent contrast de llums i ombres mitjançant una forçada il·luminació (de forma molt evident quan es fa arribar un focus de llum marcant una diagonal a la paret del fons, com la que prové d'una lluerna en un soterrani -és habitual referir-se a aquest recurs com a llum de soterrani o llum de celler). La paraula prové del llatí Tenebrae ( "tenebres").

Va sorgir al començament del segle XVII com a resultat de l'impacte del caravaggisme a la tradició de l'ús de la tècnica del clarobscur ja incorporada en la pintura espanyola i emprada profusament en la segona meitat del segle XVI.

CARAVAGGIO

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 29 de setembre de 1571 - Porto Ercole 18 de juliol de 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam), Llombardia. Pintor llombard, és un dels exponents més destacats de l'escola naturalista que va sorgir a la Península Apenina com a oposició al corrent manierista que va dominar l'escenari artístic del segle XVI.

BARROC

Com a Estil artístic, el Barroc sorgeix a principis del segle XVII (segons altres autors a la fi de la XVI) a Itàlia, període també conegut en aquest país com Seicento. Al Barroc l'art es va tornar més refinat i ornamentat, amb pervivència d'un cert racionalismeclassicista però adoptant formes més dinàmiques i efectistes i un gust per lasorprenent i anecdòtic, per les il·lusions òptiques i els cops d'efecte. S'observa unapreponderància de la representació realista: en una època de penúria econòmica, l'home s'enfronta de forma més crua a la realitat. D'altra banda, sovint aquesta cruarealitat es sotmet a la mentalitat d'una època torbada i desenganyada, el que esmanifesta en una certa distorsió de les formes, en efectes forçats i violents, fortscontrastos de llums i ombres i certa tendència al desequilibri i l'exageració.

CINEMA EXPRESSIONISTA

Cinema expressionista alemany és el nom que se li dóna a un grup de produccions cinematogràfiques amb certs aspectes en comú. Aquest estil de fer cinema té la seva correspondència amb el corrent expressionista, cridada així per contrast amb el corrent impressionista del segle XIX en pintura, és a dir, amb aquell tipus de pintura en la qual preval la «expressió subjectiva» sobre la representació de l'objectivitat . Aquesta pintura recorria a colors feridors i ritmes lineals molt forts. Arrelar fonamentalment a Alemanya, d'on va sorgir el moviment Die Brücke (el pont), fundat el 1905 per uns estudiants d'arquitectura. 

És sobre el pressupost de crítica i oposició al positivisme que es projecten moltes de les línies de força dels expressionistes. Per a aquests, la realitat era una cosa que calia experimentar des de la més profunda interioritat, i així apel·laven a vivències corporals i emocionals del món més que a la seva captació per l'ull.